dilluns, 19 de maig del 2014

FILOSOFIA



Quan trenques amb algú s'obren ple d'alternatives. El consum d'alcohol compulsiu. La queixa infinita. El recuperar noms oblidats de l'agenda. Tatuar-se de manera ben visible al front: torno a ser al mercat. Uau, què fer? Sort que els grans pensadors, com en altres àmbits, hi tenen la resposta definitiva.

Acabem de partir peres amb la Sílvia Maria. Ha estat ella. O potser jo. Em consola pensar que ja fa més de dues hores. També que començo a dubtar que ens estiméssim. O que l'hagués conegut. I si en realitat no hi ha ningú que correspongui a les seves dades? El més definitiu, però, és la sensació de no haver bescanviat paraules i carícies amb ningú. Això em farà sentir collonudament. Més endavant, per això.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada