No sóc donat a l'elogi immotivat, ni a la crítica destroyer. El temps m'ha ensenyat a estalviar bilis i futurs mals rotllos amb un silenci eloqüent, quan convé. Però no serà així amb Els mars...L'òpera prima de Pons tal vegada no sigui un referent ètic (realment calen?), però és fàcil de llegir i hilarant a estones. El lector haurà de patir les mirades de commiseració dels altres si, enganxat a la novel·la, opta per llegir-la al transport públic. També és fàcil de reconèixer-hi referents, per allò que les històries són bones si algú les ha escrit abans (Bukowski, Trainspotting). I en el protagonista, nihilista, drogota, filòsof a la seva manera, qui més qui menys s'hi trobarà reflectit en un moment donat de la seva trajectòria vital. Feia molt de temps que no subratllava fragments de novel·les: crec que des de la facultat, al segle passat. Collons, per fi una novel·la ben escrita sense cap missatge transcendent, malgrat el pelegrinatge a Montserrat de les darreres pàgines!
Per cert, quan sigui gran no vull ser com en Blai (m'agafa molta mandra de ser hooligan a temps parcial i tastaolletes de les més diverses substàncies), però sí que em vindria de gust tenir l'ofici d'en Pons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada