Tampoc no calen, segons quins afectes.
Hem d'anar en compte, sobretot amb els qui es diuen igual que nosaltres. Que ja sabem què passa, que després tot són excuses i dir que no és cosa meva, sinó de l'altre. Tant de bo em digués Hermenegild. O Romuald. O alguna cosa encara més cacofònica. Qualsevol nom m'estaria bé. Afegint-hi un cognom únic, rotund, és clar.
Em dic Josep K i sempre he estat un ciutadà modèlic. Ja sabeu: conservar sempre les formes, vestir de manera adient, anar a votar "sí" als referèndums...Sí, un sobri i devot complidor de les obligacions veïnals, socials i humanes.
La meva imatge començà a soscavar-se sense remei quan un altre Josep K, que no era jo, va endegar un seguit d'accions indecoroses reivindicant el nom comú. Tot d'un plegat em començaren a retreure trucades obscenes a senyoretes que admirava en secret i cartes als diaris on es defensaven conductes intolerables.
Quan ja passava de taca d'oli vaig contractar els serveis d'una agència de detectius. Ras i curt, el que m'explicaren després de les investigacions pertinents és el següent. Existeix una conxorxa internacional d'homònims perversos. Per incorporar-s'hi cal demostrar l'existència d'un innocent del mateix nom que el sol·licitant. Després s'ha de presentar el projecte per a la campanya de desprestigi immediat i sistemàtic. Per ampliar l'abast de la conspiració hom fa circular taules d'equivalències antroponímiques. Així, algú anomenat Paco Campoviejo pot tenir un sòsies anglosaxó anomenat Frankie Oldfield. Davant de la meva incredulitat em lliuraren un informe detallat on es demostrava que el meu cosí de l'ànima Eratòstenes Pujol té un correlat que es vanta de la seva dipsomania i del seu onanisme.
I per què? fou la meva pregunta angoixada. Recomponent amb parsimònia la disposició de la bossa escrotal, el detectiu m'assegurà que La Confraria -així en diuen els iniciats-s'inspira en els principis carnavalescos. I que als seus membres no necessiten ni màscara ni dates especials per denigrar el proïsme.
Aleshores, copsant l'horror que animava el pla, vaig adonar-me que l'objectiu final dels conspiradors era esfondrar les bases de la civilització occidental, encarnada per individus sense màcula, com ara servidor de vostès, i obrir pas a la degradació infamant, pretesament més divertida.
Jo no podia quedar-me de braços plegats. Vaig aconseguir trobar-me cara a cara amb l'Altre. Volia romandre decebut davant de la falta de classe, la buidor, la inconsistència del segon Josep K. Però això només va ser en un primer impuls.
M'he tenyit el cabell. He exercitat el meu cos al gimnàs fins al punt que les dones em requereixen lúbricament. Em guanyo les garrofes com a jugador de cartes professional. Tinc una Harley-Davidson i fumo camel sense filtre.
Per últim afegiré que estic --estem-ordint una campanya de desprestigi per a un ciutadà que té la desgràcia de dir-se Josep K, com nosaltres, i que no té ni punyetera idea del que l'espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada