Deixarem de banda la imposició d'etiquetes (novel·la
gràfica, historieta, esperpent?) tot excusant l'exabrupte del títol, perquè al
pa pa ... i no cal dir res més
Amb tot , si el jove Saló, a qui per generació li tocaria
oscil·lar entre nini i indignat (que ràpidament que envelleixen
alguns termes), no hagués dibuixat aquest Españistán, algú hauria d'haver fet
en el seu lloc .
El regne que respon a aquest nom gaudeix del millor
sistema educatiu d'Àfrica, i el tret que l’individualitza , i aquí és on fa
mal, és la proliferació d'hipoteques creixents que es nodreixen de sous
minvants. I qui en són els súbdits? Notable i injust contrast
entre "enginyers pàries" i "chonis
líders d'opinió" .
Saló explica, valent-se d' un dit intel·ligent al qual no
li tremola el pols a l'hora de furgar dins la nafra, un periple iniciàtic. Un cani a qui la crisi vigent ha despertat
en un món real més dur que Matrix. El seu buga
tuneao no li serveix per menjar. Mentre espera que el desnonin per
impagament de la hipoteca, s'aliena o s'alimenta mirant la pantalla de plasma
animada amb porqueries monocordes que responen a les sigles TDT. No obstant
això, en comptes d’acoquinar-se i esperar a veure com vénen dades, decideix
desempallegar-se de la seva condemna semicentenària i plantar cara,
"donant lloc a un relat ple de tòpics, renecs i faltes d'ortografia "
.
Reconèixer els pecats atàvics d'aquest tinglado és divertidíssim a estones. No
obstant això, un cop s’esvaneix la riallada, queda el pòsit desesperançat del
sarcasme. Cal llegir el relat per cremar l'excés de pes de la incertesa. Per
què, per què hem passat de cop de VIPS a mindundis?
I encara més: llegint
el llibre, com en les benintencionades maratons televisives, serem conscients
de contra què lluitem, tal vegada, de contra qui.
Es podria formular més alt , però sense aquest puntet de
mala llet, no seria el mateix .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada