Plató
no en va parlar mai, sembla, de l'amor platònic, el tema al voltant
del qual gira aquesta novel·la gràfica. (Per cert, què costa dir
tebeo, còmic?) Convenientment embolcallada sota quilos
de llistes, vocabulari modernet, do's and don'ts, palles
mentals diverses...tenim una història d'allò més senzilla. Obligat
a refer-se després d'una ruptura, el sofert protagonista endega una
metamorfosi tan patètica per a ell com hilarant i sorprenent per als
qui la presencien (presenciem). Objectiu? Conquerir la noia dels seus
somnis adolescents...a la vora de la trentena. Però el tòpic vol
que A estimi B, però B no n'estigui al cas, sinó que sospiri per
C...I així, fins que el guionista vol. El resultat desperta alguna
rialla i moltes complicitats i es fa agradable de...Llegir? Veure?
Presenciar? Un encert que hi hagi una pàgina web associada, així
com la presència de continguts relacionats a les xarxes socials. Per
la frescor, per l'enginy i per la indubtable cura posada en el
llenguatge i en el disseny. Esperem, només, que a partir d'ara
aquests recursos no esdevinguin conditio sine qua non per
donar-se a conèixer. Perquè un (bon) gag, repetit, es posa malament
a l'estómac i provoca ressaca.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada