Feliços
els pobres d'esperit perquè...bé, ja ho sabeu. Què els deparà,
però, el sermó de la muntanya als senzillament ximples? El bon
súbdit Svejik, indignat com qualsevol patriota de l'olla podrida
austro - hongaresa davant el magnicidi de Sarajevo (tot just ara fa
un segle) es converteix en el bon soldat Svejk. I l'oxímoron és
cert.
Conegut
és el punyent joc de paraules d'Unamuno, és més fàcil
militaritzar un civil que civilitzar un militar. El gras Svejk, de
ben segur onanista, unamunista sense saber-ho, jura obeir les ordres
dels seus llustrosos oficials fins a l'última conseqüència. I
tanta determinació desesperarà sergents moraus , tinents tirolesos,
potser algun gris caporal austríac de bigoti a l'estil Chaplin ...
Sempre ens quedarà el dubte, al llarg dels centenars de pagines
d'aquesta particularíssima Anàbasi, de si el txec borratxo i bonàs
és imbècil o només ho fa veure. I veient-lo en acció, convertit
en un entranyable paladí de l'escaqueig , tal vegada en l'arquetip
de la ganduleria simpàtica ens envaeix la nostàlgia. Si us plau ,
recordeu la vostra mili amb afecte, malgrat tot, abans que es
converteixi en un concepte tan de començaments del segle passat com
l'Imperi austro-hongarès i el mirinyac .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada