"Candidus"
era per als romans el blanc brillant, "candent", del ferro
roent. I els "candidats" eren, noblesse oblige, els
pretendents a càrrecs públics, caracteritzats per la blancor física
i moral del vestit i per tant, del seu portador. Per un desplaçament
semàntic, el terme "càndid" s'identifica amb la idea
d'ingenuïtat, ratllant de vegades amb l'estupidesa. Ignorem si el
corrosiu Voltaire tenia en ment aquestes associacions conceptuals
quan ens va llegar aquesta monumental novel·leta.
Candide
és un noi impressionable , mal·leable, convençut de viure "en
el millor dels mons possibles ", només perquè així li ho ha
inculcat el seu mestre, l'irreductible Pangloss. Tots dos viuen
plàcidament com a subordinats a la cort d'un noble alemany. El jove
s'enamora de la filla del seu senyor, la bella Cunegunda. Quan això
transcendeix, el fan fora literalment a puntades de peu al cul, i
aquesta serà la primera vegada en aquesta història que els glutis
constaten la maldat del món. Amb tot , malgrat l'atzarosa vida que
l'espera , plena de violència absurda i de retrobaments arreu del
planeta i dels seus conflictes, res no farà baixar del burro al noi.
Assistim
amb un somriure (glaçat per l'horror) a matances hiperbòliques , a
actes de fe de menjaciris histriònics, a viatges transoceànics i
fins i tot a la pèrdua de natges. Potser és allà on resideixi la
candidesa ...
Només
el món sembla adquirir sentit quan ens trobem, crec que per primera
vegada en la història de la ficció novel·lística, al fabulós
Eldorado , on l'or té el valor de les escombraries .
El
somriure, ja curat d'espant, reapareix en els compassos finals
allegro vivace , en una pirueta tan increïble i
inversemblant com tres quartes parts del tot. És quan el tòtil
Candide, enze entre els enzes, l'encerta de ple amb una afirmació de
la qual hauríem de prendre bona nota, tan vigent com és.
No
és gens estrany que el vell amic Voltaire tingués fama de
perillosíssim per a l'ortodòxia, per als bons costums i per a la
sana (i ignorant) obediència preconitzada pels del "fes el que
jo dic i no el que jo faig".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada